20/11/2013 Presentem municipi amb un Videorecull
Hola a tots i
totes,
Avui us presentem
la nostre ciutat. Hem decidit gravar els llocs més representatius i
més interessants del nostre municipi i afegir fotografies d’abans
i d’ara perquè observeu com ha canviat i com és actualment. Com
podreu veure, hem gravat en moviment, procurant que la imatge fos el
més nítida possible, per donar originalitat al muntatge i cridar la
vostra atenció i interès. La veu, l’hem afegit posteriorment
intentant quadrar-la amb la imatge perquè el missatge fos coherent i
tingués sentit i alhora, fos fàcil de seguir tota la explicació.
Els punts que hem
escollit són: l’ajuntament municipal, l’església, el monestir,
la Porta Ferrada, l’Ermita de Sant Elm... entre d’altres per ser
els més emblemàtics i el que representen millor l’essència de
Sant Feliu de Guíxols.
Esperem que us
agradi i us animeu a comentar, moltes gràcies i ens veiem en la
pròxima entrada!
http://youtu.be/TKbSuTtUS3s
http://youtu.be/TKbSuTtUS3s
*********
17/11/2013 Cronologia
Comencem pels inicis del nostre municipi fins arribar als nostres dies…
A
la Prehistòria…
Les dades més antigues que hi ha, i que
parlen de l'existència d'un ésser primitiu a Sant Feliu o rodalies, són de fa
més de 12000 anys. Pels voltans de l'actual mas Ribot s'han trobat un conjunt
d'estris treballats amb pedra que datarien d'aquella època, al paleolític.
La segona referència que trobem sobre
comunitats humanes pertany al neolític. S'han trobat sepultures i algunes peces de sílex
a la zona de Vilartagues. Cap a final del neolític i durant el Calcolític (2200-1800
a.C) visqueren a les muntanyes veïnes algunes comunitats humanes.
Se n'han conservat diversos monuments
funeraris (dòlmens i menhirs, el més famós dels quals és la cova d'en Daina, a Romanyà de la Selva).
A continuació unes fotografies fetes per Montse Cumí Cortés, els dòlmens de la cova d'en Daina el passat Dijous dia 14 de novembre!
 |
| Autora: Montse Cumí Cortés |
 |
| Autora: Montse Cumí Cortés |
A l’Edat Antiga…
La història de Sant Feliu de Guíxols es remunta al
s.V a. C. Un poblat iber es va
instal·lar a la punta dels Guíxols (També anomenat Fortim o Salvament), un promontori que divideix a la
badia en dues parts. Evidentment, fa 2500 anys el mar entrava molt més endins,
per tant la situació estratègica del poblat esdevenia òptima per a la defensa i
la supervivència.
Amb l'arribada de la romanització, cap a final del s.I a.C.,
progressivament la població va anar abandonant
la muntanya i instal·lant-se al pla, prop de la riera de les Comes (actualment
encara descoberta en alguns trams), un lloc fèrtil i estable que permetia
possibles expansions, i que continuà habitat fins al s.VII, l'època de les
invasions.
Cap
a l'any 940 és
fundat el monestir benedictí a l'altra cantó de la riera de les Comes, sota l'advocació
del màrtir Sant Feliu l'Africà. D'aquesta manera, doncs, s'uniren per sempre
els dos noms (Sant Feliu i Guíxols).
Mentrestant
poc a poc la vila s'anava formant: amb petita comunitat de camperols i petits
propietaris.
Durant l’Edat Mitjana…
Els conflictes interns entre els monjos
i la població van portar a una segona ratificació dels béns del monestir per
part de la Comtessa Ermessenda de
Carcassona.
A Sant Feliu, de fet, l'alta edat
mitjana es va caracteritzar pel que actualment anomenaríem conflictes de competències, disputes entre els monestir de la zona
per diferents possessions.
També va ser molt important en aquella
època l'incipient vocació de la població ganxona cap al mar. S'han trobat
diversos documents referents a viatges a Mallorca i Eivissa. La, llavors gairebé única, via de comunicació de
Sant Feliu, la mar, va permetre a la vila tenir un important paper en el comerç de l'època i també en l'atac i
conquesta de Mallorca dirigit pel rei Jaume I.
A l’Edat Moderna…
Durant els segles XVI i XVII la
recuperació de la vila va ser lenta i costosa i la població va patir greus
problemes de fam, sequera i pesta. La vila va seguir creixent, per força fora
muralles, cap a la riera de Tueda, a llevant. Es va construir un nou hospital a la banda de tramuntana, i
una nova capella a la zona de Sant Amanç. L'economia bàsica de l'època, a part de la pesca tradicional
era el comerç marítim amb altres ports de la Corona.
Els conflictes
bèl·lics eren els principals successos en aquests segles. Els més greus es
van produir després d'un atac de Felip IV a
la flota catalana que s'estava reunint a Sant Feliu per auxiliar Barcelona en el marc de la guerra dels Segadors.
També van tenir molta influència els bandolers. A la zona de Sant Feliu van tenir-hi presència
el famós Perot Rocaguinarda i
d'altres. Durant el segle XVIII la vila evolucionà força. A les darreries de
segle ja comptava amb més de 5000
habitants i era la segona ciutat de la regió darrera Girona (8000).
La caiguda de les muralles a principi de
segle hi va tenir molt a veure. Pel que fa a la indústria, hi va haver una
petita "revolució" amb la manufactura i comerç del suro. La vila va
viure anys, fins i tot dècades
d'esplendor econòmic gràcies a la descoberta d'aquest material,
especialment en la fabricació de taps de suro.
Finalment l’Edat Contemporània…
A la primera meitat del s. XIX la població ganxona va seguir creixent però
va tenir una davallada i una posterior recuperació a causa dels problemes
sanitaris. Les epidèmies no acabaven de marxar del tot. La població es
mantingué durant dècades al voltant dels 6000 habitants. Aquesta també va ser
una època marcada sobretot pels canvis de mentalitat, un anticlericalisme en augment.
D'aquests anys també són de destacar la inauguració de dos avenços en el transport i la
comunicació: l'estació del carrilet que unia Sant Feliu i Girona, passant per la Vall d'Aro (1892) i el port marítim (1904). A partir d'aquesta
època, però, les coses anaren a pitjor: la població que havia superat els
12.000 habitants a principis de segle, veia com l'any 1940 n'hi havia poc més de 7000. Hi havia
hagut una pau relativa durant les primeres dècades, però amb l'esclat de la guerra civil, tot va
decaure. Sant Feliu, igual que la major part de Catalunya, es va decantar
cap al cantó republicà gairebé sense excepcions.
El 3 de febrer del 1939 Sant Feliu va ser ocupada pels
"nacionals". La postguerra va ser lenta, aquí com a tot arreu, però a
partir de 1955 ja presenta clars símptomes de
millora, de manera que l'any 1975 la població ja sobrepassa el llindar dels 14000 habitants. Durant la primera
meitat de la postguerra va viure a França (exiliat) el president de la Generalitat de Catalunya que no era altre que Josep Irla i Bosch, fill de Sant Feliu, sens
dubte el personatge més important en els tres mil·lenis de vida de la vila. Mai
més, després de l'any 1939 va poder tornar a casa seva.
Mentrestant, a la ciutat la vida va transcórrer sense sobresalts, amb uns
polítics-titella i amb un desenvolupament del sectors serveis que es
materialitzà a partir de l'any 1955 amb la inauguració de diversos hotels
i el boom turístic generalitzat a tota la Costa Brava.
Aquests han sigut els fets més importants que ha viscut la nostra ciutat i per nosaltres és imprescindible donar-los a conèixer per tal de adonar-nos de com a canviat i evolucionat !
És uns dels pocs exemples que queden de l'esplendor dels edificis
de l'entorn urbanístic del passeig del Mar, actualment inexistents a
causa de la desaparició d'una burgesia que promovia aquesta
arquitectura. També a causa de les necessitats d'espai per al negoci
del turisme, que no ha valorat prou l'arquitectura bella i singular.
La nissaga dels Patxot va incidir fortament en la història guixolenca: Rafael Patxot i Ferrer va ser alcalde de la ciutat durant força anys, a la segona meitat del XIX. El seu cosí, Ferran Patxot i Ferrer fou l'exitós novel·lista romàntic autor de Las ruinas de mi convento (1851). Eusebi Patxot i Llagustera fou el pare de Rafael Patxot i Jubert - ambdós, industrials del suro -. Aquest últim va encarregar l'edificació d'aquesta casa, aixecada al mateix lloc on hi havia l'antiga casa pairal, i també la construcció de l'observatori, que es va situar a la casa del costat, també de la família.
 |
| Foto Propietat Arxiu Municipal |
 |
| Foto Propietat Arxiu Municipal |
 |
| Foto Propietat Arxiu Municipal |
Aquests han sigut els fets més importants que ha viscut la nostra ciutat i per nosaltres és imprescindible donar-los a conèixer per tal de adonar-nos de com a canviat i evolucionat !
*******
25/11/2013 Cases de la Burgesia
Va ser durant l'esplendor de finals
del segle XIX i principis del XX, quan la burgesia ganxona va saber
valorar aquest entorn urbanístic i va construir-hi les seves
residències.
Casa Patxot
 |
|
Autor: Mercè Pérez
Espinar.
|
 |
|
Autor: Mercè Pérez
Espinar
|
La nissaga dels Patxot va incidir fortament en la història guixolenca: Rafael Patxot i Ferrer va ser alcalde de la ciutat durant força anys, a la segona meitat del XIX. El seu cosí, Ferran Patxot i Ferrer fou l'exitós novel·lista romàntic autor de Las ruinas de mi convento (1851). Eusebi Patxot i Llagustera fou el pare de Rafael Patxot i Jubert - ambdós, industrials del suro -. Aquest últim va encarregar l'edificació d'aquesta casa, aixecada al mateix lloc on hi havia l'antiga casa pairal, i també la construcció de l'observatori, que es va situar a la casa del costat, també de la família.
La Casa Ribot: Aquest edifici és un dels exemples de
la nova tipologia de casa burgesa de l'època, feta normalmente per
mestres d'obres, en la que el repertori ornamental d'inspiració
neoclàssica, producció industrialitzada i resultat eclèctic apareix com a
reflexe del potencial econòmic de la propietat. De tots els situats en
aquest front és el que més ostentació fa d'aquest potencial.
 |
| Autor: Mercè Pérez Espinar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada